Composició de botes de vi perfectament ordenades a la bodega del Castell del Remei.
_DSC8083-1_dinscbodegacastellremei
Bodega by Francesc F P
© Francesc F P, all rights reserved.
This page simply reformats the Flickr public Atom feed for purposes of finding inspiration through random exploration. These images are not being copied or stored in any way by this website, nor are any links to them or any metadata about them. All images are © their owners unless otherwise specified.
This site is a busybee project and is supported by the generosity of viewers like you.
Composició de botes de vi perfectament ordenades a la bodega del Castell del Remei.
_DSC8083-1_dinscbodegacastellremei
Los Hermanos Franciscanos de Cruz Blanca son un instituto religioso católico de derecho diocesano, erigido canónicamente en 1989 por Monseñor Carlos Amigo, Arzobispo de Sevilla, el cual, siendo Arzobispo de Tánger, lo aprobó en 1975 como Pía Unión.
El fundador es Isidoro Lezcano Guerra, nacido el año 1935 en Tenoya, cerca de Las Palmas de Gran Canaria. Allí cursa sus primeros estudios y trabaja en el campo con sus padres, humildes labradores. Con la ayuda de una bienhechora ingresa en el Seminario, pero no tiene vocación sacerdotal, y lo abandona. A los diecisiete años trabaja de enfermero en un Hospital psiquiátrico, donde ve el sufrimiento de los hombres. Con la ayuda de un tetrapléjico, Félix Alonso, deja aquel trabajo y se dedica a los pobres. Mientras cumple el servicio militar en Tetuán como enfermero, hace continuas visitas a las cabilas, que lo ponen en contacto con personas marginadas y de una pobreza extrema; la gente lo aprecia y acude a él en todas sus múltiples carencias. Terminado el servicio, continúa en Ceuta como empleado del Estado español y con su sueldo alquila una casa para acoger a paralíticos, alcohólicos, enfermos mentales, etc. Se le unen algunos voluntarios. Pero, tras años de trabajo, se queda sin nada y, salvo dos compañeros, todos lo abandonan.
Marcha a Marruecos y decide empezar otra vez desde cero. Abre dos casas en Tánger, vuelve a Ceuta, donde alquila una casa en un barrio pobre y de población mayoritariamente musulmana.
En 1999 son ya 156 los Hermanos que extienden su acción caritativa en 35 casas esparcidas por la geografía española, 2 en Marruecos y 5 en América Latina donde, desde el servicio a los discapacitados físicos y psíquicos, mantienen vivo el carisma de su Fundador:
«La plena dedicación a los Cristos rotos por el dolor y la marginación, siendo en medio de ellos testimonios vivos del Amor de Dios».
La Congregación se organiza en «Casas Familiares», que son pequeñas residencias donde viven religiosos y enfermos, acompañados por voluntarios, intentando crear siempre un clima familiar de hogar.
Los Hermanos profesan los tres votos religiosos (castidad, pobreza y obediencia), a los que se añade un cuarto voto de dedicación a los enfermos incurables y a los más pobres y necesitados. Se definen como Hermanos de Cristo, entre sí y de todo hombre, en especial de los pequeños y necesitados; franciscanos, porque quieren vivir como Francisco de Asís la sencillez evangélica, la pobreza alegre y el amor, de la Cruz, que es el sufrimiento de sus acogidos y blanca, porque es el color de esas sábanas donde muchos pasan gran parte de su vida.
es.wikipedia.org/wiki/Franciscanos_de_la_Cruz_Blanca
Los Hermanos Franciscanos de Cruz Blanca son un instituto religioso católico de derecho diocesano, erigido canónicamente en 1989 por Monseñor Carlos Amigo, Arzobispo de Sevilla, el cual, siendo Arzobispo de Tánger, lo aprobó en 1975 como Pía Unión.
El fundador es Isidoro Lezcano Guerra, nacido el año 1935 en Tenoya, cerca de Las Palmas de Gran Canaria. Allí cursa sus primeros estudios y trabaja en el campo con sus padres, humildes labradores. Con la ayuda de una bienhechora ingresa en el Seminario, pero no tiene vocación sacerdotal, y lo abandona. A los diecisiete años trabaja de enfermero en un Hospital psiquiátrico, donde ve el sufrimiento de los hombres. Con la ayuda de un tetrapléjico, Félix Alonso, deja aquel trabajo y se dedica a los pobres. Mientras cumple el servicio militar en Tetuán como enfermero, hace continuas visitas a las cabilas, que lo ponen en contacto con personas marginadas y de una pobreza extrema; la gente lo aprecia y acude a él en todas sus múltiples carencias. Terminado el servicio, continúa en Ceuta como empleado del Estado español y con su sueldo alquila una casa para acoger a paralíticos, alcohólicos, enfermos mentales, etc. Se le unen algunos voluntarios. Pero, tras años de trabajo, se queda sin nada y, salvo dos compañeros, todos lo abandonan.
Marcha a Marruecos y decide empezar otra vez desde cero. Abre dos casas en Tánger, vuelve a Ceuta, donde alquila una casa en un barrio pobre y de población mayoritariamente musulmana.
En 1999 son ya 156 los Hermanos que extienden su acción caritativa en 35 casas esparcidas por la geografía española, 2 en Marruecos y 5 en América Latina donde, desde el servicio a los discapacitados físicos y psíquicos, mantienen vivo el carisma de su Fundador:
«La plena dedicación a los Cristos rotos por el dolor y la marginación, siendo en medio de ellos testimonios vivos del Amor de Dios».
La Congregación se organiza en «Casas Familiares», que son pequeñas residencias donde viven religiosos y enfermos, acompañados por voluntarios, intentando crear siempre un clima familiar de hogar.
Los Hermanos profesan los tres votos religiosos (castidad, pobreza y obediencia), a los que se añade un cuarto voto de dedicación a los enfermos incurables y a los más pobres y necesitados. Se definen como Hermanos de Cristo, entre sí y de todo hombre, en especial de los pequeños y necesitados; franciscanos, porque quieren vivir como Francisco de Asís la sencillez evangélica, la pobreza alegre y el amor, de la Cruz, que es el sufrimiento de sus acogidos y blanca, porque es el color de esas sábanas donde muchos pasan gran parte de su vida.
es.wikipedia.org/wiki/Franciscanos_de_la_Cruz_Blanca
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
30 abril 2022
EL GOIG DE LA FONT AMARGA. Recorregut per l'espai natural protegit de les serres de Bellmunt i d'Almenara, a la Noguera, un paisatge agrícola en bona part transformat pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. A l'altiplà de Bellmunt hi nia el sisó, ocell estepàric de gran talla protegit per la Unió Europea.
Visita del Pilar d'Almenara, torre medieval situada al cim de la serra d'Almenara (459 m), les trinxeres del tossal de Montgai, de l'exèrcit republicà, la font Amarga i les pintures murals de Penelles el dia del 9è festival Gargar. Dinar al Castell del Remei, amb posterior visita al celler i tast de vins.
Vocals: Miquel Regué i Yvette Delgado.
Foto: Yvette Delgado
