Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner està especialitzat en la restauració. Cada cinc anys (els acabat en 4 i 9) celebra les festes Quinquennals, que comporten un gran esforç de preparació per engalanar els carrers amb catifes de serradura i garlandes.
Una teoria diu que el nom d'Alcanar sembla que prové del llatí canabae, que eren assentaments civils sorgits a recer d'establiments militars permanents o estacionals; una altra que prové de l'àrab Al-Khanat o tendes de mercaders. La referència més antiga d'Alcanar que, com a poble, es troba enregistrada documentalment es remunta al segle IX, en plena dominació musulmana, que donaria versemblança a la teoria àrab. Alcanar pertanyia al Waliat de Tortosa i és a la Partida de Sant Jaume d'Alcanar on més restes de d'habitacions musulmanes es van descobrir.
Des de la creació del Regne de València, Alcanar sempre ha estat el municipi més meridional del Principat de Catalunya, situat al final del marge esquerre del riu de la Sénia. Malgrat això aquesta frontera mai no ha existit en la vida quotidiana, tenint Vinaròs com a capital de l'arxiprestat, social, econòmica i comercial. Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita, pel Barranc de la Granja, per l'interior amb Ulldecona, pel sud amb Vinaròs i per l'est, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrània. A causa de les antigues pràctiques i lleis que afectaven la pastura, també té un punt de contacte, a l'extrem més nord-occidental, anomenat La Foradada, amb Freginals.
El seu punt més elevat és La Torreta del Montsià, al límit amb Ulldecona, amb 764 metres d'alçada.
Representa, així, una franja paral·lela a la costa, de 47 kilòmetres quadrats, 16 de longitud i quasi 3 d'amplada, entre la part sud de la serralada del Montsià i la platja, cosa que li atorga un microclima propi i característic, més comparable al de la Marina Alta que al de les terres del voltant.
Dins del terme hi ha el nucli de les Cases d'Alcanar, una munió de cases anomenada la Selleta i un llarg nombre d'urbanitzacions principalment vacacionals.
Des de certs punts elevats del nucli principal és possible albirar Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Sant Jordi del Maestrat i Cervera del Maestrat.
L'any 1709 les autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successió per negociar certs privilegis, de manera que es van aliniar amb el bàndol felipista. A partir d'aquí el poble va obtenir el títol de "Fidelísima ciudad de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lleó, els castells (de Castella i Lleó) i la flor borbònica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. Les quatre barres hi eren absents. El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvaït, es fundà el nucli de pescadors de Les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.
A Google Maps.
