L'església de San Pietro Apostolo és l'església parroquial de Chiusa di San Michele, al final de la Vall de Susa, al Piemonte.
Les esglésies anteriors han deixat empremtes en els fonaments que les excavacions realitzades a finals del segle XX van assignar al segle X-XI amb reformes i ampliacions posteriors a principis del segle XVII. A partir de l'any 1796 s'inicia la construcció de l'església actual, ampliada i girada 90° respecte a l'anterior, a partir d'uns projectes de Giacomo Cruto, mestre d'obres de Biella que es traslladà a treballar a la vall de Susa. Després de diverses vicissituds i suspensió d'obres durant el període napoleònic, la reconstrucció es va reiniciar i va culminar amb la consagració que va tenir lloc el 29 de juny de 1825 pel bisbe de Susa mossèn Francesco Vincenzo Lombardi. En els anys següents es va acabar el campanar, es va moblar el mobiliari interior de l'església i es va crear la plaça del davant.
La decoració de l'edifici, amb la creació simultània de les estàtues de Sant Pere i Sant Pau a la façana, va ser creada a finals del segle XIX i restaurada de nou a finals del segle XX.
L'altar major, coronat pel retaule comprat a Milà el 1732 que representa la Mare de Déu i el Nen i els sants Pere, Roc i Sebastià, va ser creat en la seva forma actual el 1887 per l'escultor Albino Gussoni de Torí, mentre que els seients del cor darrere ell, construït a mitjans del segle XVIII, van arribar des del monestir de les clarisses de Pinerolo l'any 1817.
A la sagristia, mereix una menció especial un quadre de grans dimensions conservat antigament a la capella de Basinatto, barri de Chiusa, que representa la Mare de Déu amb el Nen i sis sants diferents, quadre atribuïble a l'escola de Domenico Piola, pintor genovès del segle XVII. A la paret oposada apareix el quadre pintat l'any 1832 per Carlo Cantore di Chiusa, que representa la Mare de Déu del Rosari amb Sant Domènec i Sant Antoni Abat, i col·locat a l'altar de la Mare de Déu fins l'any 1929, quan va ser substituït pel pintura actual del pintor Luigi Guglielmino.
A sobre de l'entrada de l'església, s'exhibeix la caixa de l'orgue, molt decorada, adquirida a mitjans del segle XIX a la catedral de Pinerolo, que encara conserva les precioses escultures creades el 1767 per Giuseppe Antonio Riva de Torí, escultor i tallador de Savoia. cort.
Destaca també el cas de la Mare de Déu del Rosari, que data de 1855, obra del ministre Battista Cinato de Novaretto, el mateix que en aquells anys va construir els seients del presbiteri i el grandiós armari de cantina de la sagristia.
L'altar lateral dret, dedicat al Sagrat Cor, està coronat per la tela pintada l'any 1847 pel pintor local Carlo Cantore, que representa la Immaculada Concepció amb Sant Josep i Sant Ignasi de Loiola. Les pintures del Via Crucis i les dels Apòstols són obra del "pintor reial" Stefano Chiantore, mentre que Luigi Morgari va pintar la volta de l'església a finals del segle XIX amb "L'adoració de les SS". sobre l'altar i la "Glòria de Sant Pere" a la nau central, així com el "Sagrat Cor" representat a la façana exterior. Diverses estàtues de fusta enriqueixen l'interior del temple: la de la Mare de Déu del Rosari de 1835, de la Mare de Déu dels Dolors de 1850, de Sant Pere de 1902 i de l'arcàngel Miquel de 1952.
A la nau lateral esquerra es pot veure la custòdia del Baptisteri, construït l'any 1839 per l'almese Gioanni Chiavarina, el mateix que l'any 1833 va construir el banc del Municipi, actualment present a la nau lateral dreta, i, en col·laboració amb Battista Cinato de Novaretto, la brúixola que sosté l'orquestra.
La grandiosa porta d'entrada de l'església va ser construïda l'any 1822 pels germans Costa i Bertinetti Vittorio d'Avigliana.
El púlpit i el confessionari de sota, construïts el 1913, són obra de Croce Michele i Alotto G. El campanar, de 34 metres d'alçada, suporta tres campanes: la més gran pesa 679 quilograms, la mitjana 400 i la petita 130, inclinades respectivament en Fa, La bemoll i Mi bemoll.
A Google Maps.
