This page simply reformats the Flickr public Atom feed for purposes of finding inspiration through random exploration. These images are not being copied or stored in any way by this website, nor are any links to them or any metadata about them. All images are © their owners unless otherwise specified.
This site is a busybee project and is supported by the generosity of viewers like you.
A la banda esquerra, el Tossal de la Costa (2.604 m) i la Canal d'Astell.
En el primer terme, una part dels Cingles de Pessonada!
In Explore December 11, 2024
Vam arribar aquí dalt, de nit després d'una llarga i intensa jornada caminant, des de Baro. Per sort, vam trobar el Santuari d'Esplà obert i vam poder abastir-nos d'aigua al dipòsit d'aprofitament de pluvials.
Vam muntar el nostre refugi als peus de l'altar i de la imatge de la Mare de Déu.
Amb la llum del nou dia, i ben descansats, vam dedicar un bon temps a despertar-nos i enfocar els detalls de la panoràmica de la Serra del Boumort i la del Montsec, amb la Conca de Tremp, als peus.
📷 Vistes des del niu de metralladores d'Esplà vers la Serra del Boumort.
____
Llegamos aquí arriba, de noche, después de una larga e intensa jornada andando, desde Baro. Por suerte, encontramos abierto el Santuario de Esplà y pudimos abastecernos de agua en el depósito de aprovechamiento de pluviales.
Montamos nuestro refugio a los pies del altar y de la imagen de la Virgen.
Con la luz del nuevo día, y bien descansados, dedicamos un buen tiempo a despertarnos y enfocar los detalles de la panorámica de la Serra del Boumort y la del Montsec, con la Conca de Tremp, a los pies.
📷 Vistas desde el nido de ametralladoras de Esplà hacia la Serra del Boumort.
____
We arrived up here, at night, after a long and intense day walking, from Baro. Luckily, we found the Esplà Sanctuary open and we were able to get our water supply from the rainwater harvesting tank.
We set up our refuge at the foot of the altar and the image of the Virgin.
With the light of the new day, and well rested, we spent a good amount of time waking up and focusing on the details of the panoramic view of the Serra del Boumort and the Montsec, with the Conca de Tremp, at their feet.
📷 Views from the Esplà machine gun nest towards the Serra del Boumort.
Desembocadura o gola del Barranc de l'Infern a la Noguera Pallaresa!
El final de l'Infern 1
La Noguera Pallaresa 7
L’estany de Montcortès és una formació d'origen càrstic prop de Montcortès de Pallars, al terme municipal del Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme de Montcortès de Pallars.
Juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus. El seu perímetre, gairebé circular, és de 1.320 metres, i la fondària màxima, de 30 metres. L'estany està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (espai MTC "Estany de Montcortès") i pertany també a la Xarxa Natura 2000 (espai ES5130019 "Estany de Montcortès"). L'espai protegit té una extensió de 46 hectàrees
Com molts altres llocs del Pallars, aquest estany té la seva llegenda pròpia: en el lloc on hi ha ara l'estany de Montcortès hi havia, fa anys i panys, una ciutat esplendorosa. Un bon dia un captaire, més pobre que una rata, va passar casa per casa mendicant quelcom per treure el ventre de penes; no va aconseguir ni una engruna de pa: tal era la gasiveria dels habitants d'aquella ciutat. Quan ja se n'anava, albirà una dona que arribava amb una pastera al cap. Li demanà almoina i la dona li respongué que no tenia res més que el pa que duia a la pastera, calent, acabat de fer, i li n'oferí un tros, tot i dir-li que a casa seva eren molt pobres i carregats de canalla, i d'aquell pa n'havien de menjar tots. El captaire li agraí la caritat i, després de menjar un mos d'aquell pa, va dir a la dona que ella era l'única persona caritativa que havia trobat en tota la ciutat, i l'advertí que al vespre hi hauria una tempesta formidable que faria que la ciutat quedés submergida. Li digué que, passés el que passés, ni ella ni els seus sortissin de casa, que no els passaria res.
Actualment, encara es diu que la nit de Sant Joan, la nit màgica per excel·lència, es veu aparèixer la dona amb la pastera al cap i se senten venir del fons de l'estany els crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda.
El Roc dels Quatre Alcaldes (1.893 m), Serra de Boumort (Catalunya)
En primer terme la part superior de l'Asllavassada i la Torre de la Roca Roja; al seu darrere els prats i els boscos del Corralet (1.804 m)
El Cap de la Vall 1
Segan és una antiga caseria esparsa, i actualment una extensa partida rural, de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, de l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
Avui dia és un conjunt de bordes, les “Bordes de Segan”, que compta amb les bordes de Manyac, de Guerra, de Cardet, d'Arrullat, de Jaume de Sana, de Carrutxo, del Xinco, i les restes d'algunes altres més, a prop i al sud-oest de Sant Cristòfol de Montpedrós.
La partida rural de Segan consta de 74,2877 hectàrees de pastures, matolls i zones improductives.
El refugi de Cuberes o casa Miró (1480 metres) està situat enmig del Clot de Cuberes, prop del poblet abandonat de Cuberes, envoltat de boscos i extensos prats alpins, en una combinació de sorprenent bellesa.
Actualment és l’únic refugi de muntanya guardat dins del límits de la Reserva de Boumort.
Qui hi fa cap, atret pels camins amagats dins del bosc i per la possibilitat d'escoltar i veure els animals que hi viuen, s'hi trobarà una familia que us acollirà com a casa.
The refuge of Cuberes or Casa Miró (1,480 meters) is located in the middle of Clot de Cuberes, near the abandoned village of Cuberes, surrounded by forests and extensive alpine meadows, in a combination of surprising beauty.
It is currently the only mountain refuge stored within the boundaries of the Boumort Reserve.
Who arrives at their doors, attracted by the hidden paths within the forest and by the possibility of listening and seeing the animals that live, will find a family that will welcome you like at home.
El refugio de Cuberes o casa Miró (1.480 metros) está situado en medio del Clot de Cuberes, cerca del pueblo abandonado de Cuberes, rodeado de bosques y extensos prados alpinos, en una combinación de sorprendente belleza.
Actualmente es el único refugio de montaña guardado dentro de los límites de la Reserva de Boumort.
Quén llega a sus puertas, atraído por los caminos escondidos dentro del bosque y por la posibilidad de escuchar y ver los animales que viven, se encontrará una familia que le acogerá como en casa.
Pujant pel bosc de Pentina (Baix Pallars) amb el món als nostres peus.
A l'altra banda de la Vall del riu Noguera Pallaresa s'eleva l'històric Pla de Corts, amb els petits pobles de Pujol (834 metres) i Montcortès (1067 metres) i la Serra de la Guarda.
Climbing through the forest of Pentina (Baix Pallars) with the world at our feet.
On the other side of the Noguera Pallaresa river valley stands the historic Pla de Corts, with the small towns of Pujol (834 meters) and Montcortés (1067 meters) and the Serra de la Guarda.
Subiendo por el bosque de Pentina (Baix Pallars) con el mundo a nuestros pies.
Al otro lado del Valle del río Noguera Pallaresa se eleva el histórico Pla de Corts, con los pequeños pueblos de Pujol (834 metros) y Montcortés (1067 metros) y la Serra de la Guarda.
Donant l'esquena a la capella de la Mare de Déu d'Esplà (1533 metres) dirigim la nostra mirada cap a nord-oest per gaudir amb el muntanyam dels Pirineus. Als nostres peus, hi ha la Serra del Boumort i la de Peracalç. Des d'aquí dalt la Geganta Adormida empetiteix i ja no impressiona tant...
Turning our backs to the chapel of the Mare de Déu de Esplà (1533 meters) we turn our gaze to the northwest to enjoy the mountains and peaks of the Pyrenees. At our feet, there is the Serra de Boumort and that of Peracalç. From up here the Geganta Adormida (Sleeping Giant) dwarfs and no longer impresses so much ...
Dando la espalda a la capilla de la Mare de Déu de Esplà (1533 metros) dirigimos nuestra mirada hacia noroeste para disfrutar con las montañas i picos de los Pirineos. A nuestros pies, está la Sierra de Boumort y la de Peracalç. Desde aquí arriba la Gigante Dormida empequeñece y ya no impresiona tanto...
El segon dia, caminem de sol a sol. Això si, a pas tranquil, aturant quan ens plau per gaudir del trajecte i reposant en totes les (poques) ombres que ens anem trobant durant el camí.
El capvespre ens sorprèn pujant per les costes del Conreu de Solduga, arribant ja a les ruïnes d'aquest poblet que cerca abric en el gran cingle. Uns rucs i unes cabres, avui els seus únics habitants, ens surten a rebre curiosos.
Encara ens queda una estona de camí. Quedarà pendent tornar un altre dia per explorar el poble de les balmes i les seves esglésies de Sant Martí.
The second day, we walked from sun to sun. That if at a quiet pace, stopping when we like to enjoy the journey and resting in all the (few) shadows that we are finding on the road.
The sunset surprises us climbing the coasts of the Conreu de Solduga, reaching the ruins of this small town that seeks shelter from the great cliff. Some donkeys and some goats, today its only inhabitants, come out to receive curious people.
We still have a little way to go. It will be pending to return another day to explore the town of the balmas and their churches of Sant Martí.
El segundo día, caminamos de sol a sol. Eso si, a paso tranquilo y deteniéndonos cuando nos place para disfrutar del trayecto y reposando en todas las (pocas) sombras que nos vamos encontrando durante el camino.
El atardecer nos sorprende subiendo por las costas del Conreu de Solduga, llegando ya a las ruinas de este pueblecito que busca abrigo en del gran risco. Unos burros y unas cabras, hoy sus únicos habitantes, nos salen a recibir curiosos.
Todavía nos queda un rato de camino. Quedará pendiente volver otro día para explorar el pueblo de las balmas y sus iglesias de Sant Martí.
