The Flickr Cadireta Image Generatr

About

This page simply reformats the Flickr public Atom feed for purposes of finding inspiration through random exploration. These images are not being copied or stored in any way by this website, nor are any links to them or any metadata about them. All images are © their owners unless otherwise specified.

This site is a busybee project and is supported by the generosity of viewers like you.

Mil·lenari de Montserrat by Bernat Borràs <trenscat.cat>

© Bernat Borràs <trenscat.cat>, all rights reserved.

Mil·lenari de Montserrat

Avui 27 d'abril de 2025 el monestir de Montserrat celebra l'acte central del seu mil·lenari amb la festivitat de la M.D. de Montserrat. Per celebrar-ho una foto del cremallera, que duu pujant a la muntanya 87 anys, des de 1892 i 2003, amb l’A11 (ex-Núria) + AM1 arribant a Montserrat.

Hoy 27 de abril de 2025 el monasterio de Montserrat celebra el acto central de su milenario con la festividad de la Virgen de Montserrat. Para celebrarlo, una foto del cremallera, que lleva subiendo a la montaña desde hace 87 años, desde 1892 y 2003, con el A11 (ex-Núria) + AM1 llegando a Montserrat.

Today 27th april 2025 the Montserrat Monastery is celebrating the main event of its millennium anniversary with the feast of the Virgin of Montserrat. To mark the occasion, a photo of the rack railway, which has been climbing the mountain for 87 years, since 1892 and 2003, with the A11 (ex-Núria) + AM1 arriving at Montserrat.

L'altre monestir montserratí / The other Montserrat abbey by SBA73

© SBA73, all rights reserved.

L'altre monestir montserratí / The other Montserrat abbey

IN ENGLISH BELOW THE LINE

Foto feta amb una Rolleiflex Old Standard fabricada el 1936; objectiu Carl Zeiss Tessar f3.5 / 75mm; Kodak Gold 200, revelat amb el kit C-41 de Bellini.

El monestir romanic de Santa Cecilia de Montserrat és l'ALTRE monestir medieval de la muntanya. Tot i ser molt més desconegut que Santa Maria, dona una idea de com era Montserrat en època romànica.

ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Montserrat

====================

Picture taken with my Rolleiflex Old Standard made in 1936; Carl Zeiss Tessar f3.5 75mm lens; Kodak Gold 200, developed with the C-41 kit by Bellini.

If you know Montserrat you already know it's famous Santa Maria abbey, the religious heart of Catalonia. But there was ANOTHER abbey in the middle ages, Santa Cecilia, of which only the romanesque church has survived to this day. It even had again a feminine monastic comunity from 1952 to 1954, then moved to the XX Century Sant Benet de Montserrat abbey.

en.wikipedia.org/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Montserrat

L'església de Perles / Perles church by SBA73

© SBA73, all rights reserved.

L'església de Perles / Perles church

IN ENGLISH BELOW THE LINE

La petita església romànica de Sant Romà de Perles, amb els cingles que dominen el poblet del mateix nom, camí d'Alinyà, al Alt Urgell.

ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Rom%C3%A0_de_Perles

====================

The small romanesque church of St. Romà, in the tiny village of Perles, under the cliffs that dominate the area.

El cel s'obre sobre Sant Joan / In front of Sant Joan church by SBA73

© SBA73, all rights reserved.

El cel s'obre sobre Sant Joan / In front of Sant Joan church

IN ENGLISH BELOW THE LINE

Horta de Sant Joan és probablement la vila més bonica de la Terra Alta, amb un preciós nucli medieval i unes impressionants vistes sobre els Ports de Tortosa i la muntanya de Santa Bàrbara. També s'anomena Orta.

Sense dubte, el lloc més bonic d'Horta és la Plaça Major, amb els seus porxos, adequadament irregulars.

Picasso hi va viure un temps, i sempre va dir que va tenir una gran influencia en la seva manera de pintar.

ca.wikipedia.org/wiki/Horta_de_Sant_Joan

=======================

Horta de Sant Joan, in southern Catalonia, is a very beautiful medieval fortified town, with cramped, vaulted streets and squares, a gothic church and impressive views towards the mountains of Ports de Tortosa. It's also known as Orta.

The main square in Horta de Sant Joan is not large but very beautiful, presided by the church and the old town hall.

Picasso stayed here sometimes and developed his art portraying the place.

en.wikipedia.org/wiki/Horta_de_Sant_Joan

Les autoritats d'abans / Old town powers by SBA73

© SBA73, all rights reserved.

Les autoritats d'abans / Old town powers

IN ENGLISH BELOW THE LINE

Horta de Sant Joan és probablement la vila més bonica de la Terra Alta, amb un preciós nucli medieval i unes impressionants vistes sobre els Ports de Tortosa i la muntanya de Santa Bàrbara. També s'anomena Orta.

Sense dubte, el lloc més bonic d'Horta és la Plaça Major, amb els seus porxos, adequadament irregulars.

Picasso hi va viure un temps, i sempre va dir que va tenir una gran influencia en la seva manera de pintar.

ca.wikipedia.org/wiki/Horta_de_Sant_Joan

=======================

Horta de Sant Joan, in southern Catalonia, is a very beautiful medieval fortified town, with cramped, vaulted streets and squares, a gothic church and impressive views towards the mountains of Ports de Tortosa. It's also known as Orta.

The main square in Horta de Sant Joan is not large but very beautiful, presided by the church and the old town hall.

Picasso stayed here sometimes and developed his art portraying the place.

en.wikipedia.org/wiki/Horta_de_Sant_Joan

Torre de les Hores, Palau-Sator (el Baix Empordà, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Torre de les Hores, Palau-Sator (el Baix Empordà, Catalunya)

Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà. El terme municipal aplega els petits pobles de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, juntament amb el veïnat de Pantaleu. El municipi es troba emplaçat al bell mig de la rica plana al·luvial de la dreta del riu Daró, al sector pròxim a l'Estany de Pals, un territori que ha estat la font tradicional de riquesa d'aquests pobles, de marcat caràcter agrícola i ramader. Com d'altres pobles de la rodalia, els conjunts arquitectònics dels seus nuclis són d'extraordinari interès històric.

Palau-sator il·lustra perfectament la disposició urbanística d'un antic nucli medieval, amb el recinte murallat ben definit, encara es poden observar restes de muralles i defenses i l'estructura dels carrers al voltant de la torre de l'antic Castell, que presideix tot el conjunt. L'accés al nucli medieval es fa per la imponent Torre de les Hores, d'on surt el carrer del Portal, que porta fins a la plaça del Castell, ben bé al cor del poble.

A Google Maps.

La Rectoria, Tagamanent (el Vallès Oriental, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

La Rectoria, Tagamanent (el Vallès Oriental, Catalunya)

La rectoria de Tagamanent són una casa i una capella unides i situades aprofitant el pendent natural del terreny.

La casa consta de 3 pisos (sala-celler al sòtan, menjador, cuina, sala a la planta; habitacions, serveis, galeria; al primer pis). Coberta per una teulada que aigua-vessa a la façana. Té una porta quadrada i adovellada, dues finestres rectangulars i el porxo al pis, que es troba orientat cap el riu Congost.

La capella té teulada de doble vessant amb molt poc pendent i cobert amb teula aràbiga. El campanar és amb forma d'espadanya, d'un sol ull, a sobre hi ha un petit rosetó amb la data de 1916 i la porta és quadrada i amb una llinda.

A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una de més grossa amb una llinda de pedra. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. L'accés al pis de baix es pot realitzar tant des de l'interior, amb unes escales que baixen al costat de la cuina, o des de l'exterior, a pla del riu Congost. Aquest pis està cobert amb volta i s'hi conserva la resta d'una premsa, les juntes on anava encaixada a la paret i el seu espai d'ubicació.

Wikiloc: GR-2 d'Aiguafreda a La Garriga.

A Google Maps.

Campanar de Sant Pere de Montgrony a vista de dron / Campanario de Sant Pere de Montgrony a vista de dron / Sant pere de Montgrony belltower drone view by Jordi Brió

© Jordi Brió, all rights reserved.

Campanar de Sant Pere de Montgrony a vista de dron / Campanario de Sant Pere de Montgrony a vista de dron / Sant pere de Montgrony belltower drone view

Campanar de Sant Pere de Montgrony a vista de dron / Campanario de Sant Pere de Montgrony a vista de dron / Sant pere de Montgrony belltower drone view - Montgrony - Gombrèn (Ripollès - Girona - Catalonia) 29/09/2018 - 20180929_11163200_DJIMVA_JB_modificat_01

INSTA

Igrexa de San Roque, Combarro (Pontevedra, España) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Igrexa de San Roque, Combarro (Pontevedra, España)

Combarro és un dels enclavaments més pintorescs i originals de tota la regió de les Rias Baixas. Construït directament sobre el granit i al costat del mar, el seu conjunt històric representa l'essència de l'arquitectura popular gallega. Es troba amagat a la Ria de Pontevedra, i aquesta ubicació privilegiada és la que ha permès que arribi fins al segle XXI mantenint intactes una estructura urbanística i un estil arquitectònic més propis del segle XVIII o XIX on destaquen els cruceiros, les casas mariñeiras i els hórreos, que s'han convertit en el símbol del lloc.

L'església parroquial de Sant Roc data del segle XVIII. En el lloc on es troba hi havia a principi un oratori, és a dir, un recinte on es reunien els veïns per resar, ja que les misses es realitzaven a l'illa de Tambo, a la qual es podia accedir a peu quan la marea ho permetia. Inicialment resaven a Sant Sebastià, però després de patir una terrible pesta a tota la regió es va decidir canviar de patró, i es va optar per Sant Roc, que en aquella època estava "de moda" a Galícia, i era considerat el gran protector contra mals i malalties.

Al costat de l'església hi ha un cruceiro, de fust cilíndric, en el qual es pot distingir la imatge de Sant Roc acompanyat del seu inseparable gos, "Sant Roquiño".

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.

Església de Santa Eugènia de Congost, Tagamanent (el Vallès Oriental, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Església de Santa Eugènia de Congost, Tagamanent (el Vallès Oriental, Catalunya)

Hi ha coneixement del conjunt de Santa Eugènia del Congost des del 1038; en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. El 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: "ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia" i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase inicial en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al segle XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església.

En les següents dades històriques es documenta que al 1306 els Santa Eugènia es van vendre els drets aparellats a la castlania de Montmany i que al 1333, la capella ja tenia cementiri propi. Un altre document del 1376 la cita com a capella de Sanctuginia on els pagesos hi feien deixes i també s'hi feien misses. Al llarg del segle XVII trobem un altre esment de la capella de Santa Eugènia del Congost, on es demostra la seva adscripció al mas de l'Església o mas Santa Eugènia, fins que al 1713 per cessió del mateix propietari passà de nou a la parròquia. En aquest context del segle XVIII i segle XIX es produirà una important remodelació arquitectònica del conjunt, esmentada en un document del 1843, on es diu que davant l'amenaça de ruïna s'amplia i es refà bona part de la teulada- aquesta obra anirà a compte dels veïns i es treballarà, fins i tot, els diumenges. A més, el creixement de masies al seu voltant i l'altura del Tagamanent (1055 m) van ser dos factors importants que van permetre la potenciació del seu culte i una certa difusió local. Aquesta situació va motivar que al 1878 es convertís en parròquia encara que va continuar mantenint certs vincles d'unió amb Santa Maria de Tagamanent.

Actualment és l'únic centre urbà del terme amb església parroquial i cap de municipi com a conseqüència de l'abandó del Tagamanent durant la guerra civil del 1936-1939. La guerra també afectà Santa Eugènia, en va desaparèixer el retaule major d'època barroca i es va enfonsar tota la coberta, que va ser posteriorment restaurada. Segons E. Junyent "aquest treball, a més de millorar l'interior del temple, ha motivat també la seva decoració interior especialment a l'absis, on es venera la imatge primitiva que va poder ser salvada"; també esmenta que hi ha un projecte de construcció d'un campanar de torre "que vingui a substituir el poc graciós d'espadanya que s'aixeca sobra la façana principal" i que de moment s'ha mantingut. La data contemporània més significativa serà la de 1940 quan definitivament es traslladarà la parroquialitat de Tagamanent a Santa Eugènia. Respecte les estructures annexes, trobem que al 1955 es construí el nou cementiri; i que la última gran reforma tingué lloc a finals dels anys 60, amb la construcció de la nova sagristia, sobre el terreny del que havia estat l'antic cementiri.

L'església situada a la part esquerra de la Vall del Congost, de reduïdes dimensions, es troba dedicada a Santa Eugènia. L'edifici és d'una sola nau, de carreus ben escairats, fets amb pedra local i lligats amb argamassa; les cantoneres també estan reforçades amb carreus de tamany més gran amb la doble funcionalitat: d'element arquitectònic i decoratiu. Tota l'estructura es troba situada sobre una petita plataforma que s'anivella amb el pendent natural del terreny on es troba annexada una petita sagristia, amb diverses dependències modernes i el cementiri. Aquesta plataforma per la seva cara sud-est és feta de carreus, alguns de grans dimensions de pedra local ben escairada, que en algun dels seus punts estaria buida, contenint algun tipus de dipòsit. En els seus inicis es tractaria d'un temple senzill d'una sola nau acabada amb absis que cap el 1690 va ser ampliat allargant la nau per la part del davant i aixecant la coberta. Es conserven restes de murs d'època romànica i un campanar d'espadanya.

El seu interior ha estat força remodelat i té una presentació ben curiosa, ja que la distribució dels bancs i de l'altar és radicalment diferent del que normalment es troba en qualsevol altra església. Crida també l'atenció, la falta d'imatges, que estan dins la sagristia. El presbiteri està separat de la nau per uns paravents, amb uns quadres penjats i a sobre del tot hi penja un marc de vidre amb la paraula "abba" ("pare" en arameu). Al davant de l'altar destaca un petit televisor i unes gerres i altres estris més. Tot plegat és una sorprenent presentació. A la sagristia hi ha les imatges que, possiblement, abans devien estar repartides per la nau. A més hi ha una curiosa pica baptismal, de color blanc, al nivell de terra, una pila baptismal per immersió.

Wikiloc: GR-2 d'Aiguafreda a La Garriga.

A Google Maps.

Iglesia de San Pedro de los Huertos, León (España) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Iglesia de San Pedro de los Huertos, León (España)

L'església de San Pedro de los Huertos, situada rere la capçalera de la catedral de Lleó, és una entranyable església arrabalera, mínima i dolça, que deixa al seu pas l'esplèndida esveltesa de l'absis catedralici. Pel que fa a la seva denominació, fa clara al·lusió als fèrtils i productius prats que circumdaven aquests voltants fins no fa massa temps. També es coneix, per antics documents, que amb anterioritat hi va haver sobre el seu solar un monestir dedicat als apòstols Pere i Pau, dels anomenats «dúplices» per acollir religiosos dels dos sexes.

Sembla ser que els seus orígens es remunten al segle VI, i fins i tot el propi Sampiro la descriu en el seu Cronicó com a seu episcopal de l'església lleonesa a principis del segle X, sofrint en aquesta època els atacs d'Almanzor i havent de ser reconstruïda en diverses ocasions.

L'actual església és del segle XVII, de tàpia i restaurada, tant la seva façana com la teulada, l'any 1997. En el seu interior compta amb un retaule d'aquest segle, representant quatre passatges de la vida de Sant Pere, i al vestíbul s'ha instal·lat una làpida de l'any 1504, trobada al temple cap a la segona meitat del segle passat. Aquesta típica esglesiola, establerta a l'antiga barriada de pagesos, porta el mateix nom del carrer.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.

Iglesia de Santa Marta, Astorga (León, España) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Iglesia de Santa Marta, Astorga (León, España)

L'església parroquial de Santa Marta d'Astorga està situada a la vora de la Catedral, ja que una de les portes dóna accés al pati exterior de la Catedral i a la vora del Palau de Gaudí.

Té com a titular a la patrona d'Astorga, Santa Marta, verge i màrtir, i, segons una tradició, pot ocupar el solar de la que va ser casa de la santa.

L'actual església, del segle XIX, és la tercera edificació eclesial. D'estil barroc i amb belles guixeries de l'estil que alguns consideren "d'escola astorgana".

Adossada a l'Església, a la façana, es troba la famosa "Celda de emperedadas", que en el seu moment mantenia comunicació amb l'església.

Pàgina a la UNESCO World Heritage List.

A Google Maps.

Propositura di San Niccolò, Radda in Chianti (Siena, Italia) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Propositura di San Niccolò, Radda in Chianti (Siena, Italia)

La Propositura di San Niccolò és l'església de Radda in Chianti, situada elevada davant del Palazzo del Podestà, seu de l'ajuntament, i a la que s'accedeix mitjançant una escalinata.

El primer testimoni es remunta al 1260 quan va ser citat en el Libro di Montaperti amb l'església de Sant Cassiano i de Santa Cristina de Radda i eren administrades per un únic rector. Al 1899 va ser elevada al títol de Propositura. La façana que va ser reconstruïda en estil neorromànic per Adolfo Coppede el 1926, intervenció que també va redissenyar la plaça amb la realització de la font pública del lleó.

En l'actualitat, l'església té una façana neogòtica en la qual un gran arc és sostingut per dos suports en forma de lleó a cada banda. A l'interior de l'arc hi ha traces visibles d'un fresc neogòtic que representa el Santíssim Crist sobre la rosassa i la Nativitat al fons; tals frescos, ara gairebé invisibles, s'han atribuït a Carlo Coppedè, el germà d'Adolfo. La maçoneria de la part inferior de la façana és de pedra arenisca. El portal d'accés és de gres i està dominat per un bisell al centre del qual hi ha una terracota que representa la Mare de Déu i el Nen i els laterals, esmaltats en blanc, hi ha dos àngels.

A Google Maps.

Ermida de San Sebastián, Illa da Toxa (Pontevedra, Galicia, España) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Ermida de San Sebastián, Illa da Toxa (Pontevedra, Galicia, España)

Algunes la coneixen aquesta capella de l'Illa da Toxa com la capella de Sant Caralampio, altres com la de Sant Sebastià, però la capella de les petxines és el nom popular que té. La seva planta conserva el disseny original del segle XII, però les vieires van ser un recobriment posterior, que li donen un original color blanquinós. Compta amb milers de petxines i no només representa un esforç d'orfebre sinó que simbolitza la riquesa natural de l'entorn en el qual s'ubica.

El seu interior és modest i amb un cert aire mariner, ja que una de les advocacions del temple és a la Mare de Déu del Carme.

A Google Maps.

Iglesia del Santo Sepulcro, Toro (Zamora, España) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Iglesia del Santo Sepulcro, Toro (Zamora, España)

L'església del Sant Sepulcre és un cèntric temple situat a Toro. Va ser la seu del vicari general de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem fins al segle XV, que passa a l'Ordre de Malta. En el seu interior destaca la figura del Crist barroc de l'Expiració i diversos dels principals passos de la Setmana Santa.

Es troba situada a la plaça Major just davant de l'edifici de l'Ajuntament. És una església que posseeix una planta de tres naus amb diverses capelles absidals semicirculars, i una torre escapçada a la vora de la nau nord, construïda al segle XII. L'església es troba encaixada entre diversos edificis i no permet observar-se en la seva totalitat. Ha sofert diverses reformes i la paret lateral és del segle XVI.

A Google Maps.

Església de Sant Esteve, Peratallada (el Baix Empordà, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Església de Sant Esteve, Peratallada (el Baix Empordà, Catalunya)

Sant Esteve de Peratallada és una església romànica del segle XII protegida com a bé cultural d'interès local de Peratallada, en el municipi de Forallac.

És una església de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions poc més grans la de migdia. Al costat sud hi ha capelles laterals i la sagristia bastides tardanament. Les voltes són apuntades. Al frontis, al sector meridional, hi ha la portada de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i tres mènsules. Els absis conserven llurs finestres romàniques; el meridional fou sobrealçat amb una torre, tardanament. L'edifici és construït amb grans carreus ben escairats.

L'ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l'11 de juliol del 1348. L'ossera es troba a la nau septentrional de l'església parroquial, damunt un sòcol de pedra tallada. A la cara frontal de la caixa i emmacats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: "HIC IACET NOBILIS VIR : DN9 GILABERT9 DE CRU : DILIIS DN9 DE PETRACIS : SA QI OBIIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN".

Al costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l'esquerra hi ha un lleó rampant adoptat en l'escut de Forallac. Als laterals es repeteix el mateix tema. Conserva bona part de la policromia.

A Google Maps.

Sota la llum de la lluna, Església de Sant Pere de Bertí, Sant Quirze Safaja (el Moianès, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Sota la llum de la lluna, Església de Sant Pere de Bertí, Sant Quirze Safaja (el Moianès, Catalunya)

De la petita i acollidora església romànica de Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l'anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis.

La planta, d'una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s'hi dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massisa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.

Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. A l'any 2000 es va afegir aquest magnífic i simpàtic rellotge de sol fet amb ceràmica del tipus vertical declinant, fet per Carles Lladó. La seva orientació és sud-oest i disposa dels signes del zodíac, les línies horàries i del calendari, els solsticis i l'equinocci. El lema que l'acompanya diu que Pels camins del cel el sol va fent via. Mira quina hora es i aprofita el dia.

A Google Maps.

Santuari del Remei, Alcanar (el Montsià, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Santuari del Remei, Alcanar (el Montsià, Catalunya)

El Santuari canareu del Remei és d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades.

El creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726".

No hi ha documents que precisen la data de construcció de l'Ermita que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació. Era freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant.

L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seva Patrona. Els Trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579.

El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, signat pel Notari d'Ulldecona, Francisco Martí, que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures". També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca.

La Drecera del Remei a Wikiloc.

A Google Maps.

Església de Sant Julià de Rabós (l'Alt Empordà, Catalunya) by Jesús Cano Sánchez

© Jesús Cano Sánchez, all rights reserved.

Església de Sant Julià de Rabós (l'Alt Empordà, Catalunya)

Sant Julià de Rabós és una església romànica al nucli urbà de Rabós, a l'Alt Empordà. L'església és un edifici romànic d'una sola nau acabada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta per una volta apuntada. Al segle XIV es va fortificar l'església, augmentant l'alçada dels murs i construint merlets.

És una església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La nau presenta volta apuntada mentre que l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal està format per un doble plec de mig punt en gradació amb la nau. Els murs laterals, de força gruix i rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i cobertes amb volta de mig punt, les quals no sobrepassen el gruix de l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i pintades i foren afegides amb posterioritat. A migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig punt per il·luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol biaix, totes de mida gran.

La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313. ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació força esquemàtica de l'anyell de Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt cartel·les.

Més tardanament, damunt la fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i pintat. La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li dóna aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb una petita espitllera al centre. El temple presenta els murs laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de blanc.

En un primer document de l'any 844, l'autenticitat del qual és força dubtosa, s'esmenta l'església de Rabós dins d'un grup de dotze esglésies pertanyents al monestir de Sant Quirze de Colera contra les pretensions del comte d'Empúries, que les havia usurpat. J. Badia no accepta l'autenticitat d'aquest document i creu que és una falsificació per part dels monjos de Colera, realitzada el segle XIII, per tal de reafirmar llurs drets davant del comte d'Empúries. L'any 1072, en la dotació de Berenguer Renard de Quermançó al seu fill Dalmau, amb motiu de la seva admissió a la canònica de Girona, el bisbe Berebguer promet que a la mort del pare, concediria a Dalmau l'església de "Rabidonis", en feu de la seu gironina. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix nomenada l'"ecclesia de Rabidonibus" i "Rabedonibus", respectivament. A finals del segle XIII, en un document de compra per part de l'abat Berenguer de Vilatenim, apareix nomenada com "Parrochia Sti Juliani de Rabadonibus". L'any 1362 apareix al Llibre verd de la seu de Girona.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.

Vilamacolum by SBA73

© SBA73, all rights reserved.

Vilamacolum

L'església romànica de Sta. Maria de Vilamacolum, al Alt Empordà. Havia estat fortificada, però poca cosa en queda.

ca.wikipedia.org/wiki/Vilamacolum

www.artmedieval.net/Santa%20Maria%20Vilamacolum.htm

www.catalunyamedieval.es/esglesia-fortificada-de-santa-ma...

===================

The romanesque church of Santa Maria de Vilamacolum, in the Alt Empordà, north of Catalonia. It had been fortified due to it's proximity to the sea and the danger of piratic raids. But XX Century restorations left few of this.

en.wikipedia.org/wiki/Vilamacolum

www.catalunyamedieval.es/esglesia-fortificada-de-santa-ma...